Què pot passar quan s'ajunten el grup alemany que va revolucionar la interpretació de la música antiga centreeuropea i el grup espanyol de major transcendència en la "World Music" dels últims anys? La fascinant col·laboració d'Estampie (Alemanya) amb L´Ham de Foc (Espanya) resulta en una renovadora interpretació d'un repertori inspirat en les cultures centreeuropea, sefardita i andalusí. Tres veus femenines que representen tres herències musicals. L'Espanya de les Tres Cultures, com mai abans s'havia enfocat.

Al-Ándalus (també A l'Andalús) és el nom amb què els conquistadores omeies es referien a la Península Ibèrica. La Hispània governada pels moros es coneixia pel seu alt nivell de tolerància, erudició, benestar, activitat comercial i la seua florent creació artística. Dones i hòmens de religió musulmana, jueva i cristiana van conviure i es van influenciar mútuament durant segles. En la cort d'un rei occidental com Alfons X “El Savi“ de Castella s'ajuntaven filòsofs, poetes, artistes i músics, produint una fusió única i exemplar de cultures distintes.

Més enllà de les fronteres confessionals es buscava la veritat, en el filosòfic, el científic i el religiós, i la diversitat i disparitat es consideraven un enriquiment, més que un problema. El califat de Còrdova comptava amb nou-cents banys públics, milers de mesquites, aigua corrent i carrers ben il·luminats. Toledo s'havia convertit, en el segle XI, en la capital intel·lectual d'Europa, una ciutat cristiana en què l'àrab continuava sent la llengua de la cultura i l'erudició. Mitjançant Toledo i les seues escoles de traductors i biblioteques, la resta d'Europa podia accedir a les obres de l'Antiguitat. Després d'un estudi en profunditat de l'època es confirma la impressió que l'Edat Mitjana en Al-Ándalus era una època de llum, més que de foscor, i que tal nivell de fusió religiosa i cultural mai més s'ha aconseguit.

Al-Andaluz Project intenta reviure estos aspectes per al nostre present. A través del diàleg amb les velles cançons, del cantar en distints idiomes i el confluir de distintes cultures musicals, es construïx una música que transmet eixa visió de tolerància que va descriure el poeta andalusí Ibn al-Arabi (*1165, Múrcia) en un poema:

 "El meu cor adopta totes les formes, és praderia per a les gaseles i monestir per al monjo, temple per als ídols i Kaaba del pelegrí, taules de la Torá i llibre de l'Alcorà. La religió que profés és la de l'Amor, i cap a on vaja la seua caravana em dirigisc, perquè l'amor és la meua fe i la meua religió."

 

 

Les tres veus cantants del projecte Al-Andaluz: Sigrid Housen, Iman Kandousi i Mara Aranda

 

Origens del projecte

 
La realització d'aquesta idea és la història de la trobada de dos grups de música. Michael Popp, el director musical de la formació alemanya Estampie, coneguda en l'escena de la música medieval per la seua qualitat i el seu esperit innovador, moltes vegades ha criticat l'absència de contingut en la interpretació acadèmica de pràctiques suposadament “autèntiques“ de la música antiga, i certs desbarats habituals en la “comercialització“ del fenòmen medieval.

 

Al terme d'una actuació d'Estampie, se li va acostar una persona del públic i li va entregar una còpia casolana d'un CD amb les paraules: “M'atrevisc a dir que açò superarà la prova del seu oïda crítica.“ La gravació era la d'un àlbum del grup valencià L´Ham de Foc que ha adquirit notorietat en l'escena internacional de les “Músiques del món“ per la seua particular elaboració d'una música pròpia inspirada en fonts mediterrànies, orientals i medievals. Amb el seu projecte paral·lel Aman Aman , dedicat a una reelaboració de la música sefardita, els músics de L´Ham de Foc van actuar unes setmanes després en München (Munich), la base del grup Estampie. Michael Popp, fascinat de la gravació que li havien entregat, va aprofitar l'ocasió i es va acostar als músics valencians per a proposar-los un projecte conjunt. Al poc de temps es van descobrir com a ànimes bessones, no sols en el musical, sinó també en allò humà, i el treball va avançar ràpidament en sengles visites a València i Munic.

 L'encontre es va tornar una experiència fructífera en molts sentits, es van intercanviar vivències musicals i van sorgir idees completament noves a través del treball conjunt. El resultat d'aquesta col·laboració, el “Al-Andaluz Project“, es va estrenar en concert el 15 de juliol 2006 en el festival Hofmusiktage de Landshut, on a més es va gravar en directe per a la ràdio estatal de Baviera.

La trobada de les tres cultures predominants de l'Edat Mitjana – d'orientació musulmana, jueva i cristiana – no ha perdut un xic d'interés i fascinació, i també es veu reflectit, en Al-Andaluz Project, en la procedència dels músics participants. Discussions com les recentment sorgides i fomentades pels corrents violentes fonamentalistes dins i fora de les religions en qüestió, lamentablement no sempre transcorren amb el necessari coneixement de la matèria i el seu context històric.

 La literatura musical sobre el tema és extremadament rica i abundant. Es tracta de música que en algunes regions fins hui en dia continua sent tradició viva. Justament en el camp musical estes tres cultures van coexistir pacíficament durant diversos segles i donaven un brillant exemple de la viabilitat d'una convivència fructífera per a totes les parts implicades.

 

 

 

Discos

De deus et diabolous (Galileo-mc, 2008)

 

      

 

 

Al-Maraya (Galileo-mc, 2009)

 

 

 

 

Fotografías

 

 

Diario de Al-Andaluz en gira en las Alemanias.

                                          

                                         

      Regensburg_07_05_2010

Després de dos dies d'intensos assajos a l'estudi de Michael ubicat en un preciós barri de la capital bavaresa, partim cap a Regensburg; a un parell d'hores de distància de Munic. Preciosa ciutat, hui patrimoni de la humanitat, per la que van passar i es van assentar celtes i romans que van construir el fort Brescadura Regina ("fortificació del riu Regen") per a la III Legió Itàlica baix el poder de l'emperador Marco Aurelio. També va ser centre polític del Sacre Imperi Romà Germànic i era punt de partida per als creuats que mamprenien des d'allí, per estar situat en el punt més oriental, més a l'Est, viatge cap a terra santa.

Em conta Michael Popp, el nostre director, durant el trajecte en furgoneta, oriünd de Regensburg, que la ciutat mai es va industrialitzar i açò la va salvar de convertir-se en objectiu de bombardejos en la Segona Guerra Mundial.

També va tindre ací el seu floriment una gran comunitat jueva, les  propietats de la qual van ser incendiadas diverses vegades al llarg de la història; és per això que hui en dia és fàcilment reconeixible: l'antic call s'assenta sobre una elevació que ve de les runes de les successives destruccions.

El lloc del concert queda situat als afores de la ciutat , junt amb el Danubi, el segon riu més llarg d'Europa que naix en la Selva Negra i mor en el mar Negre, a Romania passant per Àustria, Eslovàquia, Hongria, Croàcia, Sèrbia Romania, Bulgària, Moldàvia i Ucraïna. Encara Michael s'enrecorda quan fins este punt exacte venien barques de contrabandistes

En el camí ens acompanya una pluja benefactora que hem deixat també arrere en les nostres Espanyes, potser les últimes gotes pluvials abans de la sistemàtica sequera estival. Els camps de flors grogues ens impacten. S'utilitzen per a combustible ecològic i per a past de bestiar, però és impossible utilitzar-ho com a energia alternativa per als milions de cotxes alemanys; és una planta que necessita moltíssima extensió de conreu per a generar el combustible necessari.

Mai les he vist abans dic, però Ernst em corregix, les he vist però no florides. Només ho fan durant un parell de setmanes a l'any, és per això que no les identifique. A la nit tanque els ulls, ja en l'hotel, després del concert i precedix el meu somni la veu que infon temprança de Sigi interpentant la bella cantiga de Santa Maria 353 i la meua retina encara conservant l'impacte del groc fantàstic i irreal.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8_05_2010_kiel

 

Hotel Maritim, Kiel, l'estat federal més al nord d'Alemanya, situada directament en la costa del mar de l'est. La "Kieler Förde" dividix la ciutat en dues parts: la vora de l'Est i la vora de l'Oest. Des dels finestrals impol·luts de l'habitació veiem les aigües del mar Bàltic.
Arribem després de 9 hores de viatge per carretera, en furgoneta , des de Munic.

En el viatge cadascú aprofita el temps com pot.  Jo vaig portar dos de les meues revistes preferides per als viatges comprades a l'aeroport abans d'eixir. Casualment ve un article molt interessant sobre Ludoviko II, últim dels reis bavaresos i la seua història, Michael viu en el carrer on Lluïs II o Ludoviko II, va passar la seua infància, Nympheburger, encara es conserva el castell hui en dia que em promet visitar en el pròxim tour, a la tardor.  

El temps no és roín en el viatge però ens acostar-nos a Kiel, la temperatura baixa. A l'arribar tot és un pur aire hivernal que ens obliga a superposar diverses peces de roba primaverals que puguen protegir-nos de la imprevista inclemència.

Sopem prompte i allarguem el sopar en la cafeteria de l'hotel parlant sobre assumptes sempre pendents en grups com Al-Andaluz Project formats per gents de diverses procedències (alemanys, marroquins i espanyols) i cultures, idiomes diversos: àrab, alemany i valencià-castellà coincidixen a l'uníson en la mateixa taula durant alguns moments. Parlem i riem,  ens mirem en silenci, amb molt de respecte; atenent als suggeriments dels uns i els altres. Ahir, en el concert rebíem en mà, per primera vegada, després que fora gravat en l'hivern, el nou disc: Al-Maraya, Els Espills.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bremen 10_05_2010

 

"Eixim del mar De l'Est. Ací en l'antiga sala d'emissió de la la ràdio comencem a tindre la sensació d'una rutina de gira – arribar, desempaquetar, prova de so i per descomptat, un bon te. L'atmòsfera entre els músics és meravellosa: xarrem i fem plans per al futur en diferents idiomes. Cada dia procurem aprofundir més els temes personals i musicals,  cada cop mes elegants i més profunds, es va conformant la idea d'un trenat d'estils i cultures distints.

El públic a Bremen contesta amb un aplaudiment enorme i amb crits com «què bonic!» o «superextraordinari!». Després de la prova vam estar un poc cansats, però des del principi del concert vam estar excitats, l'acústica permetia escoltar tots els detalls de la música i el públic ens acompanyava en el viatge d'AL-ANDALUS" Sigrid Housen.

“Ahir tocarem a Kiel, una ciutat marítima bonica i tranquil·la. Al principi quan arribarem estava preocupada , no hi havia quasi ningú en el carrer, i m'ha donat la impressió que no vindria molta gent al concert, però va ser el contrari…la sala s'ha omplit sencera i això demostra l'interés cultural del públic d'esta ciutat.
Hem cantat en diferents idiomes, presentant les tres cultures: la musulmana, la cristiana i la jueva; són ritmes i melodies que han entés perfectament i jo ho notava en les seues cares . La veritat que amb la calor d'eixe públic em vaig sentir molt acollida, igual que amb els meus companys, i molt entregada cap a ells. Ha sigut una experiència bonica que espere repetir com més prompte millor.” Iman Kandousi
 
Eren paraules que escrivia per a il·lustrar este modest diari de viatge Iman Kandousi, la cantant marroquina de Tetuà amb qui compartim  vida, miracles i moltes  músiques immortals des de l'estiu de 2006 i també les de Sigrid Housen. El nostre primer disc, De deus et diabolous, dedicat al repertori de les tres cultures majoritàries en les corones medievals espanyoles,  es gravava en la tardor del 2006 en el monestir cartoixà de Cazalla de la Sierra a Sevilla. Des d'aleshores hem cantat, junt amb Sigrid Housen, la tercera de les vocalistes de la formació i acompanyades pels músics Ernst Schwindel, Sacha Gotownickow, Jota Martínez, Aziz Samsaoui i Michael Popp, pels escenaris europeus més importants de músiques tant antigues com tradicionals.

Ahir toquem en el Sendesaal a Bremen. La ciutat de Bremen, en el nord-oest d'Alemanya. El nom tradicional en castellà és Bremen però hui en dia està en desús.

A l'hotel abans de partir veiem que no falten referències als “músics” que van donar fama a la ciutat del famós conte dels germans Grimm.
La sala que acull el concert és neta, folrrada de fusta, amb un escenari impecable en què es dóna “un silenci viu” tal com el descriu un dels directors que ha tingut el plaer de donar un concert sobre estes mateixes tarimes.

És el nostre tercer concert en la gira de presentació de “Al-Maraya”, comencem a sentir i viure més intensament la música que interpretem, els cants que cada nit trenem. És un procés sistemàtic, repetit, conegut després d'haver sigut una vegada i una altra sentit amb cada nou repertori que es comença a treballar.  Des del moment que es proposa un nou grup de cançons que es va arranjant musicalment, arribat cert punt es graven i, a continuació, arriba el moment de la interpretació en viu, en un escenari, amb un públic expectant assegut en les grades. Però passa encara un temps, una altra fase transitòria, fins que aquelles cançons gravades en un suport físic cobren vida, tenen un esperit .
Ara que ja el repertori està àmpliament aprés i estable, la nostra estructura corpòria deixa d'oposar resistència, es relaxa i s'obri com una estimada que espera al seu estimat.

El miracle es produïx cada nit: un ànima polièdrica vestida amb les melodies, els cants i ritmes que han superat la prova dels temps, dels passats i dels que estan per vindre.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bochum, 11_05_2010

 

“Una altra vegada Bochum – Michael i jo hem tocat ací ja diverses vegades, l'última d'elles fa només una setmana amb VOCAME. El temps roín sempre ens acompanya, però també el bon humor dels músics i l'entusiasme dels oients.

Abans del concert descobrisc cares conegudes: fans que vénen des de França, gent que ha fet cursos de cant amb mi i amics del Sommermusikfestival. La ràdio fa una gravació; abans hi havia hagut entrevistes amb tots nosaltres. Una altra vegada un bon concert, trobades amb gent simpàtica en el lloc on es venen els discos. En el hotel en què estem ara, no recorde ja quina és la  meua habitació, però és normal en una gira” Sigrid Housen



Novament en carretera després d'un complet desdejuni en l'hotel junt a la pista de patinatge artístic de Bochum. Plou, ahir va començar a caure una pluja, no intensa però constant, abans del concert i encara no ha deixat de plorar.

El concert d'ahir va ser gravat íntegrament per a ser emés, junt amb entrevistes i talls dels nostres dos discos, en un complet programa-reportatge de dues hores per a la ràdio. En el Bahnhof Langendreer, la sala de concert, el cap de sala ens donava la benvinguda i recordava perfectament quan fa uns anys vaig passar per ací amb l'Ham de Foc portant un poc de salnitre Mediterrani per a emportar-nos adherit a l'ànima el dolç encant de la conca del Ruhr. També Michael Popp, el nostre director, havia tocat durant tres dies consecutius en este mateix escenari amb el reeixidíssim grup Deine Lakaien del que era cantant solista.


En el concert la gent va estar especialment ardent. Es van combregar alguns membres de tribus germàniques que van manifestar vivament la seua devoció.

Deixem arrere ràpidament boscos de sureres, xoperes i altres arbres altíssims que no identifique; encara els camps d'espectacular groc. Michael conduïx. Al seu costat hui Sigi llig per a ell el periòdic, alguna notícia que els fa riure. Junt amb ells Aziz, estranyament en silenci. En la segona fila Iman dorm recolzada en la finestra, amb el cos i el cap cobert per la jaqueta; junt amb mi Jota pressoner per les aventures i desventures del Baudolino d'Umberto Eco. Darrere Ernst, amb el seu portàtil obert, traduïx a l'alemany estes lletres que simultàniament apareixeran en diversos periòdics i publicacions virtuals. Junt amb ell Sacha, el nostre intrèpid percussionista i Stefan Seiler, roadmanager que ens acompanya durant tota la gira i que completa el número de 9 tripulants de la nostra nau. Normalment naveguem en silenci, és la calma que precedix la tempesta.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bielefeld_12_05_10

 

Bielefeld, enclavat en els xicotets tossals del bosc de Teutoburg és la nostra següent parada en esta gira per les Alemanyes, la pluja ens ha acompanyat també durant el trajecte. Inagurrem un dels majors festivals a Alemanya i a més som cap de cartell i de la publicació que ha fet la direcció del festival.

En el concert no cap una agulla. Té lloc en l'església evangelista de Bielefeld i les 600 persones que assistixen ocupen tots els espais disponibles, disposades a passar les dues hores de concert apropant-se a la nostra cultura a través de la música i també de les didàctiques explicacions de Michael que referix amenament els trossos de la història que il·lustren millor el que escoltaran a continuació i que no entendran a través de les paraules cantades: àrab, gallec-portugués, català, jueu-castellà… són els idiomes en què es canten les expressives cançons sefardites, el repertori andalusí, les cantigues de santa Maria i altres peces que componen el repertori.

Hui estem molt cansats, però se'ns veu contents, ha sigut el nostre millor concert. Una mescla de seguretat ja adquirida pels concerts passats, temprança i energia que fa que mengem amb gratitud el pa que ens hem guanyat.


Unes lletretes de Sigi per a tots:
«Quin festival increïble, moltes gràcies a Michael Lesemann, el director del festival tan atent i simpàtic! Ha sigut el nostre millor concert fins al moment – davant d'un públic espectant. Inventem noves improvisacions, per exemple Sascha venint amb el seu tambur indi “Tavil” del fons de l'església. Una altra vegada sent que és un privilegi ser músic“.

 

       

 

 

 

 

 

 

 

Hannover_13_05_2010

 

 

Drübeck_15_05_2010

 

 

Arribem al monestir de Drübek.
L'arribada és de conte, ens rep un centenari castany immens amb una pluja de flors. El vent sacsa les branques i els fulls i el castany allibera centenars de flors que semblen una pluja de primavera sobre les nostres robes, les nostres testes.
Les temperatures són molt baixes i l'església del segle X que acull el nostre concert, annexa al monestir, s'ompli de mantes que porta l'organitzador per al públic vingut des de Berlín a veure el concert. Els músics tenen els dits anquilosats i dolorits i es fa difícil la interpretació de certes peces virtusosístiques. Les cantants ens posem dues capes: la roba que portàvem abans del concert i la roba del concert damunt. Aziz inclús porta el pijama davall…la veritat és que de sobte tinc la impressió que som una gran família i que compartim des de les coses més humanes i més simples com este estat generalitzat de principi de congelació i les més profundes com els cants dedicats als miracles de la Mare de Déu en este sagrat lloc.
 

 

 

 

 

 

Dresden_16_05_2010

 

Dresden és la nostra última trobada amb el públic alemà. Les entrades estan venudes fa dos dies, no cap ningú més a l'església que de gom a gom espera l'actuació d'Al-Andaluz Project presentant el seu nou disc Al-Maraya.
Assagem un poc en la sagristia que resulta ser un lloc idoni per a la gravació en viu d'un disc, el so és impressionant i agafem forces per a l'útlim esprint.

Tots estem alegres: Sacha, Ernst, Aziz, Michael, Jota, Sigi i jo mateixa, però al mateix temps estem afligits, sentint més que pensant, les emocions intensíssimes viscudes durant estes dues setmanes on hem compartit molt més que escenari.
Altres concerts vindran, altres dies per a compartir noves experiències…però els que hem viscut, eixos ja no tornaran a repetir-se.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 fi del Diari d'Al-Andaluz en gira a les Alemanyes.

 

 

 

 

 

Assajos preparatoris per a la gravació de "De deus et diabolus"acasa dels nostres amics, Jesús i Lorena, als que en part van dedicades aquestes pàgines com agraiment per  la seua hospitalitat, generositat i soport logístic en aquest i altres projectes.

Mas de Flors, Castelló

 

 

 Gravació de "De deus et diabolous" en la Cartoixa de Cazalla de la Sierra, novembre 2006

 

El Tirol

 

15 de juliol 2006,  festival Hofmusiktage de Landshut

 

29,30 de juliol 2006, Kassel

 

Berna (Suïsa)

 

Gira de tardor a Alemanya

 

10 de maig de 2008, Canovelles (Barcelona)

 

 Wiesbaden, Alemanya

 

     22.08.08 Bregenz (Aústria)

+ info: Vídeo promocional de l'agència Galileo-mc

 

              Polònia      

7 al 13-03-09, Sevilla.

 Assajos previs a la gravació del segon treball d'Al-Andaluz Project.

 

25 abril, Chiclana, Cádiz

Concert en el Teatre-Auditori de Chiclana i assajos preparatoris per a la grabació del segon disc d'Al-Andaluz Project

 

 

Cançons de la Mediterrània 09

 

 

Assajos preparatoris per al segon disc d'Al-Andaluz Project

Illora (Granada)

 

 

Assajos preparatoris a Varsòvia, Polònia junt al grup Mosaic per a  participar en el festival més gran de Músicas del Món de Polònia, el Cross Culture.

 

Fotos del concert en el Festival Cross Culture de Varsòvia, Polònia.

Fotos: Tomasz Woydir

 

Grabació del segon disc d'Al-Andaluz Project en Munich en decembre de 2009

  

 

Premsa

 

Al-Andaluz Project (Ritmos Étnicos)