Aman aman, biografia

Biografia/ Projectes  / discografia/Agenda/e-mail

  La cantant d'Esmirna (l'actual Izmir, a Turquia), Victòria Hazan. Gravacions realitzades a Nova York durant la dècada dels 40, amb temes en les tres llengües que ella dominava: judeocastellà, turc i grec i acompanyament de kanun, ud, violí, percussions i clarinet. Increïble mostra de música a l'estil de les orquestres dels cafés turcs cantada en la llengua d'origen ibèric.

   Victoria Hazan - Me kemí y me inflamí

  Un altre músic d'Esmirna, Josepo Burgana, gravat en 1984 per Susana Weich-Shahak. Este músic cec professional canta romanços acompanyant-se ell mateix amb un cümbüs.

Josepo Burgana - Blancaflor y Filomena

 

  Kantor Isaak Algazi (Esmirna/Turquia 1889, Montevideo/Uruguai 1950).

Un preciós testimoni de la tradició musical sefardita en les últimes dècades del període otomà. A principis dels anys 20 no hi havia una sola casa jueva a Turquia amb gramòfon que no posseïra gravacions d'Algazi.
Algazi va ser admirat no sols pels jueus sinó també pels turcs, que ho consideraven un dels seus grans músics, honrant-ho amb els títols d'Efendi i Hoca, reservats únicament per als grans mestres.
En estos exemples -extrets de discos de 78 r.p.m. editats entre els anys 1925 i 1929- podem apreciar el seu domini del makam otomà, amb dos romanços acompanyats un amb ud i l'altre amb kanun.

  Kantor Isaak Algazi - Ay mancebo, ay mancebo

   Els músics jueus Chalghi Bagdad, que tocaven en noses i festes jueves i musulmanes. Ací estan en El Cairo en 1932, per a participar en el concurs de música àrab, en el que van guanyar el primer premi. El music que agafa l'ud és el famós Daoud Al Kuwaitià.

                 El cantant sefardita d'Estambul Nissim Baruh, tocant el kanun en 1914

               (Del llibre "Es razón de alabar" de Miguel A. Sánchez)

Orquesta dels anys 30 amb ud, kanun, violí, pandero i cantants jueves (Salònica)

Els músics

Mara Aranda: veu i percussió

Aziz Samsaoui: violí i kanun

Hristos Barmpbas: Ney

Efrén López: santur, oüd, baglama

Diego López: percussió

Mathiew Saglio: cello

De dreta  a esquerra: Mathiew Saglio, Mara Aranda, Efrén López i Diego López en un concert en l'espai històric del s. XV de la Llotja, València.

El nostre disc

"Música I Cants Sefardis D'Orient I Occident"

1. SIEN DRAHMAS AL DIA
Panagiotis Tundas, un dels més importants compositors de smirnaica (variant del rebetiko grec que es practicava a Izmir/Esmirna) va escriure la versió original grega d’aquesta cançó, un karsilamas (dansa en ritme de 9/8 dividit en 2+2+2+3) de tema proletari i que els sefardites traduïren gairebé literalment a la seua llengua.

Sien drahmas el dia tomo
ya te puedo mantener, ah!
De tu madre no la como
ah aman aman, ah!
que me quero detener, ah!
 
Fuyiremos de la pena
porque yo ya se ganar, ah!
Vamos a la Palestina,
ah aman aman, ah!
para no mos rovinar, ah!
 
Ve coriendo ande mama,
azele la propozisión,
quiero solo una cama,
ah aman aman, ah!
que es la consolasión, ah!




3. EL REY NINMROD
Una cançó de tema bíblic. El Rei Nimrod, veu al cel senyals que anuncien que naixerà Abraham i mana matar tots els nadons varons. La mare d’Abraham fuig i troba refugi a una cova on neix Abraham, el qual des del seu naixement i diu a sa mare que el deixe sol, els àngels del cel el cuidaran.
 

Cuando el rey Nimrod al campo salia
miraba en el cielo y en la estrelleria
vido una luz santa en la juderia
que habia de naser Abraham abinu.
 
Abraham Avinu, padre querido,
Padre bendicho luz de Israel.
 
Luego a las cumadres encomendaba
que toda mujer que preñada quedara
y si hijo pariera al punto lo mataran.
que habia de naser Abraham Avinu.
 
La mujer de Terah quedo preñada
y de día en dia el le preguntaba:
-¿de quée tenes la cara demudada?
ella ya sabia el bien que tenia.
 


 4. LOS GUISADOS DE LA BERENJENA
De tema gastronòmic, en aquesta cançó se’ns presenten set formes de cuinar la preada albergina. Tanmateix a cada estrofa, a més de referir-nos una recepta diferent, se’ns indica qui ha sigut aquell o qui la ha facilitat.

Siete modos de guisados
se guisa la merenjena.
la primera que la guisa
es la vava de Elena.
Ya la hase bocadicos
y la mete en una cena.
Esta comida la llaman:
comida de merenjena.
 
A mi tio Cerasi , que le agrada beber vino;
con el vino, vino, vino mucho y bien a él le vino.
 
La segunda que la guisa
es la mujer del samas.
la cavaca por arientro,
la hinchi de arroz moti.
Esta comida la llaman:
la comida la dolma.
 
La trecera que la guisa
es la prima Esther di Chioti.
la cavaca por adientro
la henchi de arroz moti.
Esta comida se llama:
la comida la almondroti.
 
La alburnia es saborida
en color y en golor.
ven, haremos una cena,
mos gozaremos los dos
antes que salga el gosano
y li quite la sabor.
 
La salata maljasana,
es pastosa y saborida,
mi vesina la prepara
con mucho aceite de oliva.
Estos platos acompañan
a los rostos de gallinas.
 
En las mesas de las fiestas.
siempre brilla el jandrajo.
Ya l'hacemos pastelicos;
ellos frien en los platos
esperando ser servidos
con los güevos jaminados.
 
La setena que la guisa es mejor y más janina,
la prepara Filisti, la hija de la vecina,
ya la mete en el forno de cabeza a la cosina
con aceite y con pimienta ya la llama una meyina.
 


 5. DURME / BANA YÜCELERDEN SEYREDEN DİLBER
Les cançons de bressol són poc nombroses dins el repertori sefardita. Es diu que la funció d’aquestes l’acomplien els romanços que amb les seues llargues històries que s’anàven teixint i la melodia monòtona aconseguien entretindre aquella qui cantava i adormir el nadó que es tenia al braç. Cançó de bressol de Sofia (Bulgària). Acompanyem la melodia de la veu amb una peça turca per a bağlama (llaüt de coll llarg) composada per M. Şerif´.

Durme, durme querido hijico.
Durme, durme sin ansia ni dolor.
Cierra tus luzyos ojitos,
Durme, durme con savor.
 
De la cuna saliras,
y a la scola entraras
y tu allí mi querido hijico
a beldar t’ ambezarás.
 
Durme, durme querido hijico.
Durme, durme sin ansia ni dolor.
Cierra tus luzyos ojitos,
Durme, durme con savor.
 
De la scola saliras,
Novia hermosa tomaras
y entonces querido hijico
criaturas tiniras.
 
 
 


6. LA ADULTERA (Yo en estando)
Un romanç de Tetuà (Marroc) en el qual hem respectat la integritat de la lletra malgrat la seua llargària i la seua melodia repetitiva. Conta l’història d’un jove a qui no deixa dormir el desig que sent per una dona casada amb un vell.
 
Yo en estando en la mi cama, a na na,
durmiendo como solia,
tomi vigüelita en mano, o no no,
temblíla como solia.
¿Donde me fuera temblarla?, a na na,
en casa de mi amiga.
Abre, la dije, mi alma, a na na,
abre, la dije, mi vida.
El niño tengo en los brazos, o no no,
si abro despertaria.
Ponle un higuito en la mano, o no no,
de suyo se venseria.
Las puertas tengo y de pino, o no no,
si abro rechinaria.
Echa vinagre en los quisios, o no no,
de suyo se abriria.
El mal viejo esta durmiendo, o no no,
si abro despertaria.
Echale trapos al viejo, o no no,
el sueño le venseria.
Ellos en estas palabras, o no no,
el viejo despertaria.
¿Que tienes tu, la mi mujer, o no no,
que te veo y sofocada?.
Con el hijo de la vesina, o no no,
que me trujo el pan quemado.
Te vea yo, la mi mujer, o no no,
en un patin ladrillado.
Te veas tu, el mal viejo, o no no,
con las cien hozmas de leña.
Con las cien hozmas de lena, o no no,
al forno vayas quemado.
 


7. LA HERMANA CAUTIVA (De Las Altas Mares)
Una jove i bella captiva és portada a servir a la reina mora i tot i que aquesta la sotmet a durs treballs la seua bellesa no decreix. Romanç que vam deprendre de les gravacions de la virtuosa Berta Aguado, nascuda a Chanakalé (Turquia). Està cantada en el melancòlico makam (mode) sabah que és aquell amb qui l’almuecí crida a la primera oració del dia als musulmans. Sabah significa en turc matí.
 
De las altas mares
traen a la niña
vistida de oro
y de perla fina.
 
Con lágrimas labava
con suspiros ‘nxuava
fin q’amanesia
labava i enxuava.
 
Avrixme mi madre
las puertas del palacio
en lugar de elmuera
hija yo vos truje. 



8. LOS CAMINOS DE SERKECI
Una cançó turco–sefardita de començaments del segle XX que hem adaptat al ritme turc de 10/8 curcuna (3+2+2+3) i afegit una part instrumental de creació pròpia. El tema tracta de que després de freqüentar un enamorat a la seua promesa, aquest sembla interesar-se més per les vinyes i el vi de son pare que no pas per ella.
 
Los caminos de Serkeci
s'incheron de arena.
para pasar y vo tornar
y vert’ a ti morena.
 
Morena tu, moreno yo,
ven mos frecuentaremos
si no te plase frecuentar
ven mos esposaremos.
 
Cuando 'mpezimos a frecuentar
con biras y gasoses
a la fin fue retirasión
palabras de yelores.
 
El tu papa m'aprometió
campos y viñas.
yo no te kero a ti pasha
ni por tapon de pila.



9. LAS COMPRAS DEL RABINO / ALÇACIK DUVAR ÜSTÜ
Una cançó en la qual veiem com estrofa rere estrofa se’ns presenten les diferents mercaderies que compra el rabí per a la seua dona al bazar. Apareixen la pita (pa) amb halvà (un dolç mol típic d’Orient); la manilla entenjen (polsera de bronze) o la camisa de bonju (de perles). Hem emparellat aquesta melodia amb una peça instrumental turca.
 
Ya se va el rabino para Kuskunjuk
A mercar a la bulisa camisa de bonju
 
Alvantes bulisa vo l’estrenares
El mazal y la vintura alta me la tenes.
 
Ya se va el rabino para tefila
A mercar a la bulisa pita con halva.
 
Alvantes bulisa, vo la comeres.
El mazal y la vintura alta me la tenes.
 
Ya se va el rabino para el Besisten
A mercar a la bulisa manilla entenjen.
 
Alvantes, bulisa, vo la meteres
El maza y la vintura alta me la tenes.
 
 


 10. ANSI, ANSI / QUE BUENA QUE FUE LA HORA
Aquesta dansa karsilamas turcosefardita reflexa el costum d’enviar-se regalos entre els nuvis. La núvia li envia una fez amb abaloris en seda y a més unes pastes d’oli, el nuvi envia a la núvia una tela i una falda. La melodia dels interludis instrumentals pertany a una altra cançó sefardita.
 
  
Yo le mande a mi novio
una pesdale
con un ducado na frente
medio pondocle.
 
Yo le mande a mi novia
un tob de shale
de la listica minuda
fostan farbalale.
 
Ansi ansi, mi galana, ansi.
 
Yo le mande a mi novio
pastellicos yagles.
Porqu'era mi primo hermano
yo m'enamore.
 
Yo le mande a mi novia
un tob de shale
de la listica minuda
fostan farbalale.



 11. SCALERICA DE ORO
Dins el repertori sefardita el més ric es sens dubte el de les cançons de noces, tant per nombre com per diversitat. Hi ha cants per les diferents cerimònies que se celebren durant els 8 dies de festejos.
 
Scalerica de oro
de oro y de marfil
para que suba la novia
a dar kidushim.
 
Vinimos a ver, vinimos a ver
y gozen y logren
y tengan mucho bien.
 
La novia no tiene dinero.
Que mos tenga un mazal bueno.
Que mos tenga un mazal alto.
 
La novia no tiene ducados.
Que mos tenga un mazal bueno.
Que mos tenga un mazal alto.
 



12. CON MUCHA LESENSIA
Diverses cançons reflexen, dins el repertori de cançons de noces, el momento en que la recent maridada se separa dels seus pares i se’n va amb el seu home. En aquest moment se li recorden amb aquest cant les seues noves obligacions. Cançó de Sofia (Bulgària).
 
 
Con muncha lecensia, madre buena,
que yo ya me vo’ con mi amado.
Hija, me vayas en mazal claro!
 
Vo lo digo, vo lo hablo,
que yo ya me vo’ con mi amado.
Hija, me vayas en mazal claro!
 
D'hoy en este dia vos dan marido,
vos, la linda novia, sabres servirlo,
vos y el vuestro lindo amor.
 
A servirlo y a honrarlo,
metelde la mesa, espacialde el claro
haselde la cama, echadvos al lado.
 
 


 13. SI VERIAS A LA RANA
Copla humorística que va introduïnto animals que es comporten com a humans: “friendo sus buenas fritas”, “mondando sus muezezicas”…
Introdueix una tornada en turc amb sentit amoros que senzillament diu “t’estime, t’estime molt.

Si verias a la rana
asentada en la hornalla
friendo sus buenas fritas
inspartiendo a sus hermanicas.
 
Ben seni severim,
Çok seni severim.
 
Si verias al raton
asentado en el canton
mundando sus muezezicas
inspartiendo a sus hermanicas.
 



14. LAS CASAS DE LA BODA
Cançó búlgara de noces que es canta lloant el festí, quan ja s’està en l’àpat, amb els nuvis casats.

Oy, que casas tan hermosas,
para que bailen las novias
para bodas,
para bodas, las mis siñoras,
estas y otras.
 
Afuera bailan las damas,
arientro bailan galanas
para bodas,
para bodas, las mis siñoras,
estas y otras.

 


 15. ¿POR QUÉ LLORAS, BLANCA NIÑA? (fragment) / KYRIA YEFEFYIA
Aquesta balada està possiblement basada en quatre diferents romanços ben coneguts del segle XIV. Es refereix al comte Dirlos el qual deixa dona i fills per marxar cap a la guerra. Diu a la seua dona abans de marxar que pot vendre les vinyes si és precís i que si no torna en set anys pot tornar a casar-se novament. Els interludis instrumentals pertanyen a un tema litúrgic dels jueus iemenites depresa del grup Cinco Siglos.
 
¿Porque lloras blanca niña,
porque lloras blanca flor?
lloro por vos caballero
que vos vas y me dejas.
 
Me dejas niña y muchacha
chica y de poca edad.
tengo niños chiquiticos
lloran y demandan pan.
 
Si demandan a su padre,
que repuesta les vo a dar?
metió la mano en el pecho,
sien dovlones le fue a dar.
 
Esto para que m'abasta,
para vino o para pan?
si esto no vos abasta,
ya tienes d'onde tomar:
 
Venderes viñas y campos,
media patre de la sivdad.
venderes viñas y campos
de la patre de la mar.
 
Vos asperares a los siete,
si no, a los ocho vos cazas,
tomares un mancevico
que paresca tal y cual,
que se vista las mis ropas
sin sudar y sin manchar.

Album fotogràfic 

Benifaió (València)

Cabra (Jaén)

Cadis

L'Eliana (València)

Estella (Navarra)

Évora (Portugal)

Manresa (Barcelona)

Montaverner (València)

Múrcia, Festival "Tres culturas"

Toledo

València, celebració del dia de la música

Mara Aranda en concert amb Aman aman, Evora (Portugal)